Ets el meu univers

Galileu escoltava les fases lunars pensant en la teua mirada fixa, que es clava en la ment del pensador per subjectar les seues idees mòbils. Doncs tu equilibres els meus pensaments. Gràcies a tu no es desborden mai els meus cabdals. Gràcies per envoltar-me amb la teua mirada.

Newton va formular la teoria de la gravetat inspirant-se en la teua bellesa, la teva ànima, que mou elegant l’univers, el meu món. La teua ànima mou les estrelles per a ordenar-les, per a enfortir-les, per a unir-les. Gràcies per moure els meus batecs. Gràcies per fer que brillen cada dia.

Einstein va copiar de la teua veu la dolçor de la relativitat, perquè el teu amor es dilata i s’expandeix més ràpid que el temps. El teu amor inunda tot l’espai com la mètrica que el sustenta. Gràcies per endolcir la meua vida amb el teu somriure i les teues carontonyes.

Dirac va imaginar la simetria de les partícules imitant la teua tendresa, ja que tu ets l’harmonia del cosmos, la bellesa de la física. Gràcies per abraçar el meu pit amb el teu pit. Gràcies per completar la meua ànima amb la teua ànima. Gràcies per fusionar-te amb el meu cos.

Galileu, Newton, Einstein i Dirac pensaven en tu quan escrivien les seues idees, … quan relliscaven tinta sobre un espai deformat pel teu amor, endolcit per el teu somriure i subjectat per la teua mirada. Ells van vindre per buscar-te, univers meu, però jo vaig ser l’afortunat que et va trobar.

Tu ets el meu cosmos, el meu univers, la meua física, que m’equilibra, que em subjecta, que m’enriqueix de gust … Simplement GRÀCIES.

Espero que ho passis bé, porfa. Espere que els dies que et resten del viatge siguen cada vegada més dolços, i que la meua absència no et pese molt. Espere que les meues paraules les portes sempre amb tu, enganxades al pit, per sentir-les com un present etern, ja que sempre estaré amb tu, encara que no sempre em veges. Sempre em sentiràs en l’aire, ja que per tu respire. T’estime.

(cc) Tots els drets reservats.

Leave a Comment