El condó és la solució a tots els problemes del món

El condó és la solució a tots els problemes del món

El condó simbolitza, entre d’altres coses, planificació familiar i per tant control de la natalitat. Ja ho deien els clàssics … quan s’acaben les idees cal recórrer a les velles. El control de la natalitat és el millor remei per aturar l’augment insostenible de la superpoblació, que és el principal problema a nivell mundial. I recordeu que el nostre pitjor enemic som nosaltres mateixos. Tots sabem que els recursos naturals són béns escassos, i que estan molt mal repartits en el món, entre altres raons per l’egoisme intrínsec a l’ésser humà. Però l’augment de població no implica només haver de repartir aigua i aliments entre moltes més boques, sinó que també provoca un augment de la pressió sobre el medi ambient, per exemple, més incendis forestals per aconseguir més sòl cultivable, més sòl per a la ramaderia , … i també més sòl urbanitzat en cada vegada pitjors llocs, i per tant amb un augment de la vulnerabilitat davant fenòmens adversos propis del clima, com per exemple inundacions en zones urbanes, … Pot sonar a acudit, però no ho és. El condó pot solucionar, no només epidèmies tan importants com la SIDA, sinó fins i tot pot contribuir de forma important a disminuir la malnutrició dels països pobres (aturant la superpoblació) així com reduir les inundacions i altres catàstrofes (parant la superurbanización relacionada amb l’augment de la superpoblació).

En definitiva, aquesta pressió antropogènica creixent sobre el medi ambient provoca, entre moltes coses, una sobreexplotació dels recursos naturals, cosa que arremet contra els equilibris dels ecosistemes perill la subsistència de moltes espècies vegetals i animals que alhora repercuteixen sobre la nostra pròpia subsistència, per exemple mitjançant la quasi extinció de moltes espècies de peixos. Però a més, totes les nostres activitats requereixen cada vegada més de l’energia, ja que necessitem més rendiment tecnològic per augmentar el confort i la comoditat que tots volen assolir. I aquesta necessitat imperiosa per consumir i fins i tot malbaratar cada vegada més energia ens condueix a emetre més gasos d’efecte hivernacle que al seu torn podrien contribuir a un altre problema addicional als ja comentats, els possibles canvis en la temperatura i la precipitació, que tant repercuteixen en la nostra sostenibilitat alimentària i sanitària. És a dir, el condó solucionaria també el “canvi climàtic”. No es riguin encara.

Per tot això, s’hauria d’adoptar i apadrinar més, no només per a alentir la superpoblació, sinó també per atendre a la immensitat de nens sense prou recursos per subsistir i fins i tot molts d’ells sense família. Per això tampoc té sentit limitar obsessivament l’accessibilitat a una família digna, basada en l’afecte, el respecte i òbviament la solvència i l’educació, independentment de factors superflus. I a més sembla que la gent prefereix que els nens portin els seus gens abans que el seu amor.

El condó no només simbolitza la planificació familiar, sinó que també simbolitza el plaer responsable del sexe. Òbviament l’acte sexual s’ha de realitzar consentit, amb sentit i amb sentiment, valgui el joc de paraules, que no redundància. És important incidir en el símbol del goig, de l’amor, del sentiment, doncs en aquest atroç i vertiginós món, assentat en l’agressiva competitivitat i en l’egoista acomodament, malauradament no es mostra un progrés humà i social amb la mateixa rapidesa, sinó més aviat veiem que les llibertats i els drets humans avancen molt lentament i fins i tot a vegades retrocedeixen, i això es deu en gran part a l’alliberament dels impulsos violents, que són impulsos tan primitius com nosaltres mateixos. Però per contra reprimim altres impulsos molt primitius que són molt més agradables, l’impuls sexual i afectiu. Contenim amb molta més facilitat l’expressió de les emocions i sentiments positius que l’expressió més bruta de la violència i l’odi. És a dir, no tenim inconvenient per odiar i fins i tot fer mal, però no obstant això tenim vergonya per estimar o simplement gaudir de les emocions positives. En definitiva, el condó és símbol també d’aquesta frase imperativa de “fes l’amor i no la guerra”. De fet, l’abstenció no només és inhumana sinó que a més és insana, ja que crea tensions no resoltes que alimenten l’agressivitat, i per tant, “com menys amor més guerra”. I com més amor, menys depressions, menys tensions, menys suïcidis, més benestar emocional, més confiança, … Ara ve allò graciós.

I per últim, amb menys agressivitat, la competitivitat empresarial seria més afectuosa, per la qual cosa no apareixerien les especulacions tan danyoses per als sistemes socio-econòmics, i per tant, l’ús del condó solucionaria també la crisi. Ara sí, rieu-se’n, perquè no ens hem deixat cap problema pel camí. Però el més graciós de tot això és que vosaltres podeu contribuir a solucionar tots els problemes del món, només heu de promocionar l’ús del condó. Moltes gràcies.

Leave a Comment